Aprovar la ILP és garantir el dret a l’habitatge digne a Catalunya. No acceptarem cap retallada de les mesures urgents i de mínims de la ILP.

Aprovar la ILP és garantir el dret a l’habitatge digne a Catalunya. No acceptarem cap retallada de les mesures urgents i de mínims de la ILP.

Aquest mes de Juliol serà clau per a garantir el dret a l’habitatge a Catalunya. Després del compromís de calendari signat per tots els grups parlamentaris, a finals de mes es podrà dur a terme la votació final que permeti aprovar la ILP.

El proper pas serà el debat a la totalitat al Parlament, que se celebrarà el dia 8 o 9 de juliol. A partir d’aleshores, els partits iniciaran el tràmit d’esmenes que serà clau per veure si, tal i com s’han compromés tots els grups parlamentaris (CiU i PP inclosos), es respecten les mesures que conté la ILP i que han aconseguit el suport de 143.000 signatures i de gran part de la societat civil catalana.

En aquest sentit, la ILP és un conjunt de mesures de mínims que pretenen donar resposta a l’actual situació d’emergència habitacional i pobresa energètica que travessa Catalunya.

Mesura 1. Mecanismes que atorguin una segona oportunitat a les persones sobre-endeutades i deutores de bona fe. Mitjançant dos procediments (un d’extrajudicial i un de judicial) es possibilita que les famílies puguin liquidar els seus deutes vinculats amb l’habitatge habitual per tal de poder començar de nou.

Mesura 2. Cap desnonament per a les famílies en execució hipotecària, establint l’obligació a les entitats financeres de concedir un lloguer forçós a les famílies en situació de vulnerabilitat.

Mesura 3. Lloguer social per a famílies en règim de lloguer en risc de desnonament, amb una important distinció entre grans i petits tenedors d’habitatge. Quan el propietari de l’immoble sigui una entitat financera o un gran tenedor d’habitatge aquest haurà d’aturar el desnonament i oferir un lloguer social a la família. En canvi, quan aquest sigui un petit tenedor d’habitatge serà l’administració l’obligada de concedir ajudes perquè l’afectat pugui seguir a l’habitatge o assegurar un reallotjament adequat.

Mesura 4. Creació de parc públic de lloguer establint l’obligatòria reconversió temporal dels pisos buits propietat d’entitats financeres i grans tenedors d’habitatge, per tal de poder reallotjar totes aquelles famílies que ja han estat desnonades.

Mesura 5. Accés garantit a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas a les llars vulnerables.

Mesura 6. Cap tall de llum, aigua o gas. S’establirà un protocol obligat de comunicació i intervenció prèvia dels serveis socials per tal d’aplicar els ajuts necessaris per a evitar el tall de subministrament, en cas que l’impagament sigui per manca de recursos econòmics de les famílies afectades.

Cada una d’aquestes mesures respon a una problemàtica específica que ha de ser afrontada amb urgència. Per aquesta raó, les entitats promotores de la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica volem deixar clar que no estem disposades a cedir ni entrar a negociar sobre el contingut de cap d’aquestes mesures. Som conscients que hi ha vides en joc, i no acceptarem cap retallada.

Sens dubte, estem davant d’una oportunitat històrica per conquerir i construir, des de la iniciativa de la ciutadania, el dret a l’habitatge. Estem en el moment crucial per aconseguir que s’aprovi la primera ILP de la PAH, després del bloqueig del PP a la ILP al Congres dels Diputats.

Ara és el moment de rescatar a les persones. Aprovar la ILP sencera es imprescindible per protegir els drets més fonamentals de la poblacio catalana.

#ILPésHabitatgeDigne. Conquerim-lo entre totes!

 

memesPAH

memesPAH2

memesPAH3

memesPAH4

memesPAH5

memesPAH6

#JoAmbILPHabitatge perquè una Catalunya sense desnonaments ni talls de subministrament és possible

Avui fa una setmana que la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica va entrar al Parlament. Tenim el compromís de tots els grups parlamentaris de que es podrà tramitar per la via d’urgència extraordinària. D’aquesta manera, en poc més d’1 mes, es podria votar el contingut de la ILP al Ple del Parlament.

Amb la campanya #JoAmbILPHabitatge volem mostrar que la ILP té el suport, no només de les 150.000 persones que l’han signat, sinó de més de 70 PAHs i APEs de tot el territori, un centenar d’entitats que s’hi han adherit i també del món de la cultura, el periodisme, l’esport, la politica, etc.

Que s’aprovi la ILP no només és urgent per les més de 110.000 families amb execució hipotecària desde 2008, o les més de 320.000 famílies que pateixen pobresa energètica, perquè no poden mantenir les seves llars a temperatura adequada, o ja han patit talls de subministrament.

Que s’aprovi la ILP habitatge és urgent també per totes aquelles persones, afectades o no, que creiem en una societat més justa, on el dret a l’habitatge i asubministraments estigui garantit, i les entitats financeres i les companyies energètiques assumeixin les seves responsabilitats socials i respectin escrupulosament els drets humans.

Cada  dia que passa es produeixen 43 desnonaments i 443  talls de subministrament només a Catalunya. Aquest mes de juny, estem en condicions de poder aturar-los tots!

Jo també estic amb la ILP habitatge. Jo també vull una Catalunya sense desnonaments ni pobresa energetica.

El meu suport és important.

#JoAmbILPhabitatge

#AlJunyEsPot

Escrache2

COMUNICAT DE PAH ANOIA

COMUNICAT de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de l’ANOIA

Amb aquest vídeo (#Promeses) fet públic per la seva assemblea, PAH Anoia denuncia la inaplicació per part dels Ajuntaments de la comarca de la moció per multar els pisos permanentment desocupats propietat d’entitats financeres.

Emergència habitacional a la comarca de l’Anoia

La comarca de l’Anoia és una de les comarques més castigades en quant a desocupació. Segons dades oficials del Consell General del Poder Judicial, recollides en aquest informe de PAH Anoia, des de l’esclat de la bombolla immobiliària més d’un miler de famílies de la nostra comarca ha perdut el seu habitatge. En concret, de 2008 a 2013, als jutjats d’Igualada s’han iniciat prop de 1.700 execucions hipotecàries. 2013 ha estat l’any amb més execucions (366). Lluny de mitigar-se, la situació és cada vegada més dramàtica.

Només al 2013, 200 famílies van ser desnonades a l’Anoia, el que suposa gairebé 4 desnonaments per setmana. Els desallotjaments per impagament de lloguer (62%) superen ja els hipotecaris (38%), i  són més difícils d’evitar, degut a que el procés és molt més ràpid i deixa més indefens l’inquilí.

La situació d’emergència en que es troba gran part de la població es veu agreujada per un parc social d’habitatge insuficient, i s’està traduint en un significatiu augment dels infrahabitatges i de les ocupacions als municipis de l’Anoia.

Aquesta vulneració del dret fonamental a un habitatge digne contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, responsables principals de la bombolla immobiliària. A Igualada hi ha uns 4.000 pisos buits (s’estima que uns 800 són propietat de bancs), i 11.000 a tota la comarca. Molts d’aquests habitatges provenen de persones desnonades. Els mateixos bancs que ens fan fora de casa, rescatats amb diners públics, mantenen els pisos buits a l’espera de que el mercat torni a pujar. Sense que els polítics facin res per evitar-ho.

És en aquest context que les PAHs catalanes ens hem dirigit a les administracions locals, que són les que reben en primera instància l’impacte social d’aquesta situació. Els nostres ajuntaments estan clarament infradotats de recursos, però tenen competències importants per garantir les necessitats habitacionals de la població. Per això, al febrer de 2014 vam presentar una moció per sancionar les entitats financeres que es neguessin a facilitar el lloguer dels seus pisos buits, o cedir la seva gestió als ajuntaments per a la ciutadania més vulnerable.

A l’Anoia, aquesta moció es va aprovar a 10 municipis: Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Piera, Òdena, Capellades, La Pobla de Claramunt, Masquefa, els Hostalets de Pierola i La Torre de Claramunt (tots amb equips de govern de CiU o PSC).

Tot i que ja fa més d’un any que es va aprovar la moció, cap d’aquests equips de govern ha iniciat els procediments sancionadors contra cap entitat financera, malgrat que cap d’elles ha cedit cap pis. Com a ciutadanes, ens sentim estafades per l’incompliment democràtic que suposa aprovar mocions als plens sense tenir cap intenció d’aplicar el seu contingut, i profundament decebudes al constatar que els nostres representants prefereixen no entrar en conflicte amb els bancs abans que garantir el dret a l’habitatge dels seus ciutadans. L’assemblea de PAH Anoia manifesta que continuarem assistint als plens municipals i denunciant aquesta situació, fins que els ajuntaments apliquin les competències que els atorga la Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya. Amb més motiu quan s’ha comprovat que, als municipis de Catalunya on sí s’està aplicant la moció (Terrassa, Santa Coloma de Gramanet, Girona, Sabadell, recentment Manresa…) les entitats financeres han cedit pisos buits, davant la possibilitat de rebre sancions si no ho feien.

La ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica

A nivell de Catalunya, 43 famílies es queden cada dia al carrerel que es tradueix en 110.000 execucions hipotecàries iniciades des de 2008, a més dels desnonaments per impagament de lloguer. I a aquesta realitat s’ha d’afegir la pobresa energèticauna de cada deu persones (més de 320.000 famílies) pateixen talls d’aigua, llum i gas a Catalunya, la qual afecta de manera profunda al dret fonamental a gaudir d’un habitatge digne i adequat.

Finalment som les famílies organitzades les que hem posat sobre la taula la solució: la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’Habitatge. Una proposta de llei amb mesures de mínims per acabar amb els desnonaments i els deutes de per vida vinculats a les hipoteques, promoure lloguers socials i garantir els subministraments a la població que pateix talls indiscriminats dels serveis basics. Amb l’ILP no es demana caritat, s’exigeixen drets: a l’habitatge i als serveis basics. Durant els últims quatre mesos, les PAHs catalanes hem recollit 150.000 signatures (3.000 d’elles, a l’Anoia), més del triple de les necessàries, i el proper mes de juny la ILP es votarà al Parlament de Catalunya. Si s’aprova, tota família a Catalunya tindria una llar, un futur, una vida; acabant així amb la vulneració sistemàtica de drets humans.

La ILP ha estat recolzada per col·lectius com els bombers i les treballadores socials de Catalunya, que també denuncien la manca de polítiques d’habitatge i com això les porta a haver d’actuar en situacions d’emergència habitacional sense els recursos suficients.

A més a més, 64 municipis catalans han aprovat una moció de suport a la ILP, representant a més de la meitat dels habitants de Catalunya. A l’Anoia ha estat aprovada a 7 municipis (Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Piera, Òdena, Capellades, i La Torre de Claramunt), 5 d’ells governats per CiU i els altres 2 pel PSC.

La ILP té el suport incontestable de la majoria de la població. Això hauria de bastar per a que els partits polítics la recolzin de manera unànime, però no és així. De  tots els grups parlamentaris, tan sols CiU i PP s’oposen a aprovar el conjunt de mesures que proposem. De fet, només caldria el vot favorable de dos diputats d’algun d’aquests partits per aprovar el contingut íntegre, posant en marxa mesures efectives que permetran acabar amb els desnonaments i la pobresa energètica a Catalunya. Sorpren el canvi de postura de CiU, que al Congrès va recolzar l’anterior ILP presentada per la PAH a nivell estatal, i que en canvi a Catalunya, on té majoria, s’oposa a aprovar-la. És igualment sorprenent i escandalós que les mateixes formacions que han donat suport a la ILP als 64 Ajuntaments, en la majoria dels casos per unanimitat i 36 d’ells governats per CiU, siguin els que estan donant una resposta negativa.

Ara es l’hora de la veritat. Els polítics han de decidir si continuen legislant pels interessos dels bancs i les grans empreses energètiques, o pel drets humans de la ciutadania. Per això, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca hem començat a assenyalar CiU i PP, els dos partits polítics que bloquegen aquesta ILP. Una mostra és l’escrache de PAH Anoia a Duran i Lleida, diputat de CiU al Congrés, durant la seva visita a Hostalets de Pierola [veure vídeo]. En cap cas permetrem que, tal com va fer el PP amb la ILP estatal, CiU desvirtuï el contingut de les mesures proposades ara i aprovi un text que acabi resultant una cortina de fum que no resolgui el problema.

Volem també que sàpiguen que, si persisteixen en la seva intenció de no aprovar o retallar les propostes de la ILP, que són de mínims, els considerarem responsables del nostre patiment, dels desnonaments, dels nostres deutes de per vida i dels talls de subministraments basics que patim indiscriminadament.

PLATAFORMA D’AFECTADES PER LA HIPOTECA DE L’ANOIA

Escrache2

Les professionals de Serveis Socials denuncien manca de recursos per fer front a l’allau de desnonaments actual i reclamen que s’aprovi urgentment la ILP habitatge

Amb un vídeo publicat amb l’etiqueta #SSocialsAmbLaILP l’assemblea de Serveis Socials Públics i de Qualitat i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya s’adhereixen a la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica.
Els treballadors i treballadores de Serveis Socials expliquen com des de l’esclat de la bombolla immobiliària hi ha hagut un augment exponencial dels desnonaments que ha canviat el seu dia a dia com a professionals. Expliquen com, només a la ciutat de Barcelona, han de fer front a una mitjana de 30 desnonaments diaris sense els recursos suficients per assegurar un reallotjament digne i adequat per a les famílies.
Al vídeo publicat denuncien la manca de polítiques d’habitatge i com això té un impacte en l’atenció social que realitzen, i que les porta a haver d’actuar en situacions d’emergència per pèrdua de l’habitatge sense els recursos suficients. En el cas de Barcelona, denuncien com moltes vegades la seva intervenció es limita a estar presents al desnonament en aplicació d’un protocol entre l’Ajuntament i els organismes de l’àmbit judicial que a la pràctica tan sols ha servit per “protegir a la comitiva judicial per dur a terme els llançaments en lloc de tenir com a objectiu fer una atenció social preventiva i protegir l’adequat reallotjament de les persones afectades”. És així com consideren que són “l’escut que utilitza l’Administració per legitimar la seva intervenció en els desnonaments” i que amb aquest tipus d’actuacions els usuaris perden la confiança en els professionals referents i en la pròpia institució dels Serveis Socials.
Les seqüeles dels desnonaments en la infància
Un dels col·lectiu més vulnerables davant els desnonaments és el dels menors d’edat. Les professionals de Serveis Socials relaten en el vídeo com en el seu dia a dia viuen situacions de molta tensió en què els propis menors els demanen “si us plau, no em treguis de la meva casa meva”. A més, alerten com en els centres dels barris amb menys recursos i amb major nombre de desnonaments es pot apreciar una presència major de problemes de salut mental entre els infants.
Aquestes impressions són avalades pels estudis sobre la matèria que avancen algunes dades molt preocupants. Per exemple, un Informe recent realitzat per l’Observatori DESC i la PAH a partir de 1200 enquestes a famílies en execució hipotecària apunta que un 16% dels nens i un 13% de les nenes pateixen mala salut, mentre que, segons dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012, aquests percentatges a Catalunya són d’entre el 6 i el 7%.
Al mateix estudi, un 22% de les llars declara que han hagut de canviar d’escola com a mínim a un dels menors a causa de les dificultats per pagar l’hipoteca. D’aquests canvis escolars, gairebé la meitat, un 47% s’ha produït durant l’any acadèmic, fet que pot tenir conseqüències negatives per l’elecció del centre escolar, l’accés a les beques o la integració socio-educativa dels menors. Segons les professionals de Serveis Socials, en molts dels casos aquestes vivències traumàtiques suposaran greus seqüeles pels infants.
La  ILP habitatge: una solució d’urgència també per evitar els desnonaments per lloguer
Els darrers anys els desnonaments per impagament de lloguer han anat augmentant i  actualment ja suposen el 60% del total a Catalunya. En aquests casos, el procediment de desnonament és molt més fulminant que en l’hipotecari, i la resposta de les Administracions arriba tard i és insuficient. Les mateixes professionals reconeixen que en moltes ocasions tenen seriosos problemes per garantir un reallotjament digne, i s’han de limitar a oferir a les famílies uns dies de pensió o una ajuda pel lloguer d’una habitació a un pis compartit.
Per aquesta raó, la ILP en curs preveu també donar respostes efectives als desnonaments per impagament de lloguer, amb una important distinció entre grans i petits tenidors d’habitatge. Quan el propietari de l’immoble sigui una entitat financera o un gran tenidor d’habitatge, s’haurà d’aturar el desnonament i oferir un lloguer social a la família. En canvi, quan aquest sigui un petit tenidor d’habitatge serà l’administració l’obligada de concedir ajudes perquè l’afectat pugui seguir a l’habitatge o assegurar un reallotjament adequat.
Amb tot, la ILP habitatge permetrà no només aturar el patiment i l’angoixa de milers de famílies, sinó que serveis públics com els Serveis Socials superin la situacio de saturació actual i puguin funcionar amb major eficàcia. És evident que si es redueixen les seves actuacions en els casos d’extrema urgència (desnonaments, talls de subministraments, etc), podran desenvolupar amb major dedicació, recursos i garanties les tasques de prevenció de l’exclusió social i promoció de l’autonomia de les persones que tenen encomanades.

Carta oberta als diputats de CiU i el PP: ha arribat l’hora de la veritat!

La ILP habitatge ha arribat al tram decisiu. A punt d’acabar el termini de recollida de signatures i pendents de fer l’últim recompte, ja hem recollit el suport de més de 100.000 signatures. A més, una seixantena de municipis han aprovat mocions de suport als seus Plens, representant a més de la meitat dels habitants de Catalunya.

Tenim el suport incontestable de la majoria de la població. Ara, la ILP es tramitarà per la via d’urgència extraordinària i en un termini màxim d’un mes hi haurà el debat a la totalitat al Parlament.

Després de reunir-nos amb tots els grups parlamentaris, tan sols CiU i PP s’oposen a aprovar el conjunt de mesures de la ILP habitatge. De fet, tan sols amb el vot a favor de dues diputades d’algun d’aquests partits ja es podria formar la majoria suficient per poder aprovar el contingut íntegre de la ILP, posant en marxa mesures efectives que permetin acabar amb els desnonaments i talls de subministrament a Catalunya.

Per aquesta raó hem escrit aquesta Carta dirigida als diputats de Convergència i Unió i el Partit Popular de Catalunya perquè examinin la seva consciència, pensin en les vides que hi ha en joc i prioritzin els drets fonamentals per sobre de les dinàmiques de partit o altres interessos.

Amb la ILP sobre la taula tan sols tindran dues opcions. Votar a favor i aconseguir que Catalunya sigui un país pioner en la defensa del dret a l’habitatge i els subministraments. O votar-hi en contra o rebaixar-la, condemnant a les famílies a més patiment i perpetuant els privilegis de la banca i grans energètiques.

Com ja va passar amb la ILP al Congrés dels diputats, si es demostra que no hi ha voluntat política per fer-ho, ens veurem obligats a assenyalar aquells partits polítics que donen l’esquena a la ciutadania com a responsables de l’agonia i el patiment de milers de famílies.

La ILP és urgent i necessària, i no acceptarem més excuses, silencis ni dilacions.

#AvuiEsPot

CartaCiUPPdef1CartaCiuPPdef2

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya denuncien que darrera de molts incendis hi ha situacions de pobresa energètica i precarietat en l’habitatge

Amb un vídeo publicat amb l’etiqueta #BombersILP s’adhereixen a la campanya de la ILP de l’Habitatge contra els desnonaments i la pobresa energètica
El cos de bombers de la Generalitat de Catalunya denuncien que tot i que no hi ha dades sobre el tema, darrera la majoria de sinistres domèstics hi ha la creixent problemàtica de la pobresa energètica, una realitat que a dia d’avui ja afecta a 320.000 famílies a Catalunya.
Malgrat  que no existeixen dades oficials, s’estima que la pobresa energètica és  la causa del 70% dels incendis domèstics. En són exemple l’incendi en un habitatge del Vendrell en què van morir quatre menors el 26 de març de l’any passat, o la parella d’ancians que van morir per inhalació de fums perquè cremaven espardenyes per escalfar-se ja que no tenien cap altre subministrament.
En molts dels incendis domèstics trobem un patró comú: un tall de  subministrament per manca de recursos que deixa a les famílies sense accés a béns de primera necessitat com la llum o la calefacció. No obstant, moltes vegades el tall de subministrament encara no s’ha produït, però el sol temor a una factura impagable també pot desencadenar situacions de risc que acaben amb accidents. En  aquest sentit, són factors de risc habitual les instal·lacions  elèctriques defectuoses, les preses de subministraments irregulars, sobrecàrregues d’instal·lacions i electrocucions. A aquests riscos cal sumar-hi els relacionats amb la utilització d’estufes improvisades de llenya i de gas.  Aquests factors es multipliquen davant les dificultats per accedir a un  habitatge digne, que obliguen a moltes famílies a l’ocupació d’immobles buits o la supervivència en situacions de molta precarietat.
Els informes dels accidents moltes vegades obvien que la causa ha estat una situació de pobresa
Malgrat que no és la primera vegada que els Bombers denuncien aquesta problemàtica, es tracta d’una realitat totalment silenciada. Els Bombers  denuncien com els informes que es realitzen després d’una intervenció  per un incendi domèstic, acostumen a atribuir la causa a accidents fortuïts, i no a la situació de pobresa energètica o situació d’infrahabitatge que patia la família.
És  per aquest motiu que ni tan sols existeixen dades oficials sobre  aquesta problemàtica. Ni del nombre d’incendis, ni del nombre de morts  que podrien haver generat per pobresa energètica. No obstant, alguns estudis sobre la matèria apunten que en l’any 2012 es podrien haver produït a l’Estat espanyol entre  2.400 i 9.600 morts prematures vinculades a aquesta problemàtica.
La  ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica: una solució  d’urgència també per garantir els subministraments i evitar més sinistralitat
Les  mesures que la Generalitat ha anunciat per fer front a la pobresa  energètica arriben tard i són clarament insuficients. A dia d’avui, ni  el fons, ni la garantia del no tall, ni la informació en  les cartes de  interrupció del subministrament s’estan portant a la pràctica. És  necessari que s’apliquin mesures estructurals que posin fi a la pobresa  energètica garantint un mínim de subministraments bàsics a totes les  famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit la  ILP de l’Habitatge estableix expressament que no es produeixi cap tall i que siguin les empreses subministradores les que assumeixin les responsabilitats i no només els beneficis de gestionar aquests serveis bàsics.

 

22-D: Jornada d’accions de les PAHs Catalanes contra Catalunya Caixa. #CxSolucionsJA !

COMUNICAT DE LES PAHs de CATALUNYA
 Jornada d’accions contra Catalunya Caixa per exigir el desbloqueig de les negociacions amb les famílies estafades per l’entitat
 Catalunya Caixa ha venut a Blackstone la gestió de pràcticament tot el seu fons de deutes hipotecaris, bloquejant qualsevol intent de negociació i esquivant totes les responsabilitats socials que li corresponen com a entitat rescatada.
En els propers mesos es pretén formalitzar una nova maniobra especulativa avalada pel Govern i destinada un cop més a socialitzar pèrdues i privatitzar guanys. El traspàs de CX al BBVA està previst que es produeixi sense que en cap cas aquest últim es faci responsable de garantir el retorn del rescat de més de 12.000 milions de fons públic aportat forçosament pel conjunt de la ciutadania. D’aquesta manera,el BBVA, nou propietari de l’antiga caixa rebrà un producte fet econòmicament rendible fruit del robatori i a les pràctiques mafioses de les elits polítiques i financeres. 
Al mateix temps, CX ha estat negociant amb l’entitat financera  Blackstone, una companyia de capital nord-americà que, com  tants altres fons voltors, ha vist en la crisi i en la dramàtica  situació d’emergència habitacional en la que ens trobem una oportunitat  daurada per a enriquir-se especulant amb vides hipotecades i pisos tacats de sang. CX ha venut a aquesta entitat la gestió de prácticament tot el seu fons de deutes hipotecaris, fent  caixa i alhora esquivant totes les responsabilitats socials que, com a  entitat rescatada i de facto nacionalitzada, li corresponen.
Per donar el marge necessari a aquestes maniobres mafioses i per  garantir que es duen a bon terme, CX porta més de vuit mesos bloquejant  qualsevol intent de negociació. Amb un cinisme i una falta d’escrúpols  inaudits, durant els últims mesos CX ha fingit negociar amb centenars de  families, retardant innecessàriament els tràmits i alimentant les seves  esperances mentre, al mateix temps i a les nostres esquenes, es  tancaven els acords amb Blackstone que permetran la venda dels deutes  d’aquestes families a una companyia carronyaire interessada  exclusivament en el guany econòmic.
Un exemple escandalós i intolerable d’això anterior és el “contracte d’espera” que estan oferint sistemàticament a molts afectats de la PAH: CX es compromet a no executar durant un període de 4 a 5 mesos i a estudiar els casos a canvi d’un compromís de no fer accions per part de la familia, es a dir, renunciar al dret a manifestació. Amb aquest “contracte d’espera” CX no es compromet a donar una solució, només a no executar-te mentres fan la venda. L’únic objectiu d’aquesta pràctica quasi mafiosa és guanyar temps per facilitar la venta sense oferir solucions a les families que ho necessiten. Si ofereixen aquest contracte estafa a les persones de la PAH, no volem ni imaginar que estan intentant vendre a les resta de la població, que tanmateix no té tanta informació sobre les males pràctiques de l’entitat.
Així doncs, davant  la situació de bloqueig de les negociacions individuals que durant els  últims vuit mesos portem patint, davant el frau a la població que suposa  la venda de CX sense l’assumpció de responsabilitats pels 12.000  milions destinats al seu rescat i davant la venda especulativa i fraudulenta al fons voltor Blackstone dels deutes de centenars de  families, les PAH’s catalanes exigim:
1. Que s’impedeixi la venda de CX a qualsevol entitat financera (no només BBVA) que no es comprometi  a assumir el pagament del rescat de 12.000 milions estafats a la  ciutadania. Entenem que en haver estat rescatada amb diners públics, CX -o qui sigui que la gestioni- té una responsabilitat social que no pot defugir: aturar tots els desnonaments de vivenda habitual, extingir el deute impagable de les families i cedir el stock d’habitatge buït per a ús social.
2. Que s’acabi el bloqueig de les negociacions individuals per part de CX i es concedeixin dacions en pagament (o condonacions del deute) i lloguers socials a les families estafades per l’entitat.
3. El compromís per part de CX de no vendre a tercers (en aquest cas a Blackstone) el deute de cap família.
Per tot això avui durant tot el matí les PAHs catalanes faràn accions de bloqueig a la xarxa d’oficines de CX de tot Catalunya. I les accions no pararàn fins que CX doni solucions.
#SíSePuede

L’Aliança contra la Pobresa Energètica surt al carrer per denunciar la falta de mesures efectives de les empreses subministradores i Govern català davant la pobresa energètica

El preu de l’energia a l’Estat espanyol és el 30% més car que la mitjana de la UE, mentre que els beneficis de les companyies són el doble

19 de NovembreL’Aliança contra la Pobresa Energètica, conjuntament amb diferents PAH’s del estat (Astúries, Camp de Túria, Granada, Lanzarote, Berriozac i Vallecas), ocupen les centrals d’Endesa, Gas Natural i Agbar, entre altres, i realitza una roda de premsa al Parlament per a denunciar la falta de responsabilitat d’aquestes en la problemàtica de la pobresa energètica així com l’absència total de mesures efectives per part de la Generalitat.

Aquí a Catalunya a l’abril de 2013, el Ple del Parlament va aprovar una moció que instava al Govern català a promoure, de manera immediata, les mesures necessàries per combatre la pobresa energètica i evitar els talls indiscriminats dels subministraments a les famílies en situació de vulnerabilitat. Des de llavors, un any i mig més tard, podem afirmar que la Generalitat no ha impulsat cap mesura efectiva, només un decret inútil al qual únicament s’hi van acollir 800 persones de les més de 320.000 famílies que pateixen pobresa energètica a Catalunya.

Per la seva banda, les empreses subministradores no estan assumint cap responsabilitat en la gestió d’uns serveis bàsics d’interès general i giren la cara a una problemàtica que avui en dia afecta a més del 10% de les llars catalanes. Recordem que només el 2012 es van produir a l’Estat espanyol entre 2.400 i 9.600 morts prematures vinculades a la pobresa energètica a l’any tal com assenyala L’Informe de Sostenibilidad en España del 2012.

Les causes de la pobresa energètica estan directament relacionades amb l’augment dels preus de l’energia i de l’aigua; la reducció de les rendes familiars i una baixa qualitat del parc d’habitatges.

Davant d’aquesta vulneració sistemática de drets humans exigim:

  • Que es garanteixi un mínim del serveis a totes aquelles persones i famílies que es trobin en una situació de vulnerabilitat.
  • Que posi fi als talls indiscriminats i per tant s’apliqui el principi de precaució, pel qual no es podrà realitzar cap tall si no hi ha autorització prèvia de serveis socials.
  • Que el cost dels impagaments siguin assumit per les pròpies companyies subministradores, en cap cas per l’administració pública, perquè això significa la transferència de fons públics a ents privats per alimentar els beneficis d’unes quantes butxaques
  • Que es realitzi una auditoria pública dels costos del servei i el dèficit tarifari per depurar responsabilitats, reduir costos i condonar el deute il·legítim associada, reduint així la tarifa.
  • Que es publiquin les dades de tots els talls que s’han produït des de 2005 desglossats per municipi i que aquestes siguin trameses a l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
  • Que s’informi de les mesures preses per tots els actors socials, tant a les famílies vulnerables com als serveis socials. Per exemple, a través dels rebuts i cartes de notificació de retards en els pagaments.

Ni set ni fred ni foscor! Ni una familia més a les fosques!

ILP Cat

Encuesta de la PAH: las dificultades relacionadas con la vivienda en la infancia y la salud

ENCUESTA DE LA PAH SOBRE LAS DIFICULTADES RELACIONADAS CON LA VIVIENDA EN LA INFANCIA Y LA SALUD

La PAH lleva denunciando desde 2009 la falta de datos cuantitativos y cualitativos referente al procedimiento de ejecución hipotecaria y la clara intencionalidad de invisibilizar el drama de los desahucios y la vulneración sistemática del derecho a la vivienda y los derechos humanos. Reiteradamente hemos denunciado que no recoger datos estadísticos de calidad es una decisión política que contribuye a invisibilizar los problemas.

Durante años apenas hemos tenido datos y ahora tenemos, pero llegan tarde y mal. Tenemos datos del CGPJ, datos del INE y del Banco de España, pero estos no incluyen datos desglosados por criterios básicos como el perfil de las familias, si hay menores, o situación laboral. Los datos tampoco son desagregados por ciudades, ni recogen datos relacionados sobre temas como la pobreza energética, el impacto en la salud o la infancia.

Por eso, hace un año publicamos el Informe de Emergencia Habitacional en el Estado Español,resultado de las 11.561 encuestas realizadas a personas afectadas que habían contactado con la PAH durante los últimos dos años, y fue el primer informe de ámbito estatal que recogió datos de cómo afectan las ejecuciones hipotecarias a la salud, o cuáles son las entidades que más ejecutan.

Fruto de la necesidad de tener datos cualitativos y dar luz al impacto de procedimiento de ejecuciones hipotecarias, la PAH junto con el Observatorio DESC y en colaboración con el proyecto MOVIBAR del Grupo EMIGRA de la UAB (La movilidad del alumnado y su impacto en la escolarización en la región metropolitana de Barcelona. Tipos, procesos y tendencias) y el proyecto europeo SOPHIE (Evaluación del impacto de las políticas estructurales en las desigualdades en salud), pone en marcha una nueva encuesta. Con esta encuesta pretendemos entender mejor cómo las dificultades relacionadas con la vivienda tienen implicaciones para los niños y sobre la salud de éstos y de otras personas del hogar. En la encuesta se recogerán datos socio-demográficos, de la vivienda, la situación habitacional, la alimentación, necesidades básicas, socio-económicos y se hará especial énfasis en el tema de la infancia y la salud.

 

SÍ SE PUEDE!!!

Acción masiva 23 Septiembre: “Rodea el Juzgado”

El 23 de Septiembre, las Plataformas de Afectados por la Hipoteca llevaremos a cabo acciones de protesta en los juzgados de todo el estado.  Estas acciones  son otro ejemplo, uno más, el enésimo ejemplo, de cómo la ciudadanía nos hemos organizado frente a la continua vulneración de derechos que practica el gobierno del Partido Popular.

En marzo de 2013 el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) dio un varapalo a la ley hipotecaria española, confirmando la ilegalidad del procedimiento español de ejecución hipotecaria en funcionamiento desde hacía 20 años. El pasado julio, el mismo TJUE volvió a denunciar que la normativa española sobre desahucios es ilegal, ya que vulnera el derecho fundamental a la defensa, y deja en inferioridad de condiciones al hipotecado frente al banco.

En una lectura acorde con la protección de los derechos fundamentales de las personas, el cumplimiento de la sentencia del TJUE obligaría a replantearse por completo el sistema de ejecuciones hipotecarias, al quedar en entredicho la tutela judicial de cientos de miles de personas en riesgo de desahucio. Sin embargo el Gobierno del PP, una vez más, ha preferido realizar la interpretación más favorable a los intereses de las entidades financieras y publicar, de tapadillo, una modificación legal menor dentro de un Real Decreto Ley dedicado a otras materias, sin apenas publicidad y otorgando un plazo sumarísimo de un mes para que las afectadas puedan presentar un recurso de apelación por la existencia de cláusulas abusivas en su contrato hipotecario.

Ante este hecho, el próximo martes 23 entregaremos de forma masiva un escrito al Juez decano solicitando que facilite a los jueces encargados de la ejecuciones hipotecarias las sentencias del TJUE relacionadas, y la convocatoria de una Junta de Jueces en la que incluya como punto de Orden del día a tratar la suspensión inmediata de los procedimientos de Ejecución Hipotecaria por la vulneración constante de los Derechos Humanos.

Frente a los parches legales del PP, frente a su desfachatez, de nuevo somos la gente de la calle, la gente de las PAHs, la que planta cara y lucha para proteger unos derechos que el Gobierno pretende hacer desaparecer. Jugamos el papel que el Gobierno debería jugar, y eso es vergonzoso, y más aun si cabe cuando este hecho no ha provocado ninguna dimisión ni cambio de ley que realmente acabe con esta problemática.

En la PAH llevamos casi 6 años, casi 6 años que se dice pronto, denunciando que el derecho a la vivienda se pisotea en este pais, que tanto PSOE como PP han dado la espalda a las personas y han protegido sistemáticamente los intereses de las entidades financieras.

Desde 2007 hasta hoy, más de 550 mil ejecuciones hipotecarias, sólo en 2013 casi 40 mil desahucios de primeras viviendas, eso sin contar los miles de desahucios de alquiler. En los 3 primeros meses de 2014 más desahucios que en el mismo período del 2013. Estamos hablando de una situación de vulneración de derechos brutal, con gente que, literalmente, pierde la vida por ello.

Esto, que son cifras oficiales, en un país donde el Gobierno tuviera algún interés en respetar los Derechos Humanos, provocaría dimisiones y cambios de leyes fulminantes.

Pero no, aquí no. Aquí ha sido el Gobierno del PP, y anteriormente, el del PSOE, los que no han querido modificar una ley criminal que blinda a los bancos frente a cualquier responsabilidad y condena a la gente a perder su vivienda, a quedarse en la calle y con una deuda impagable que no prescribe.

No han querido obligar a las entidades financieras a crear un parque de alquiler social con los centenares de miles de viviendas vacías que tienen en sus manos.

No han paralizado los desahucios.

Ha sido el PP el partido que ha votado contra la ILP de la PAH, menospreciando una propuesta respaldada por 1 millón y medio de personas, con gran apoyo en amplios sectores ciudadanos, de la judicatura, de múltiples instituciones, organizaciones en defensa de los derechos humanos…

Ha sido el PP el que nos ha llamado terroristas y enemigos de la democracia cuando con los escraches nos plantamos pacíficamente frente a sus casas, para pedir un cambio de ley.

Hoy nadie tiene ninguna duda de que el Gobierno del Partido Popular y las entidades financieras son las dos caras de una misma moneda, todo el mundo sabe que vivimos en una democracia secuestrada, con los partidos del régimen llenos de casos de corrupción, y con un poder financiero que dicta leyes que nos quitan derechos un día tras otro.

Pero en la PAH hemos perdido el miedo, hemos vencido al desánimo, a la culpa, a la soledad, a la desesperación, al no hay nada que podamos hacer. En la PAH hemos dicho basta y nos hemos organizado para autotutelar nuestros derechos.

Llevamos 6 años proponiendo soluciones que dependen de la voluntad política para llevarlas a cabo: la dación en pago retroactiva, la paralización de los desahucios y la creación de un parque público de alquiler social con las viviendas de los bancos dependen de una DECISIÓN POLÍTICA.

Sin prácticamente ningún recurso económico hoy somos más de 200 PAHs en todo el estado. Conseguimos daciones en pago y alquileres sociales cada semana. Hemos parado más de 1000 desahucios, hemos realojado a más de 1000 personas en la obra social.

Las últimas pequeñas grandes victorias de la PAH son los alquileres sociales para las casi 200 personas que vivian en uno de los bloques que PAH Sabadell había recuperado de la Sareb i en La Manuela, un edificio de La Caixa que la Asamblea de Vivienda centro había recuperado en Madrid, en el barrio de Malasaña.

Sabemos que tarde o temprano vamos a cambiar esta ley criminal, para nosotras no hay alternativa posible porqué en muchos casos nos va la vida.

Que le quede bien claro al PP, y a todos los partidos que aspiren a gobernar este país, que la ciudadanía no va a volver a permitir ningún Gobierno que no apruebe la ILP de la PAH. Y para la PAH este va a ser uno de nuestros principales objetivos de cara a las próximas elecciones en el que vamos a poner toda nuestra fuerza.

En la PAH hemos aprendido que juntas SÍ SE PUEDE y no vamos a parar hasta conseguirlo.