L’actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques.
Una crisi que, al contrari del que ens volen fer creure sovint, no ha estat cap catàstrofe natural causada per l’atzar. La bombolla immobiliària ha estat provocada pel poder polític i econòmic per tal d’enriquir les empreses constructores, immobiliàries i els bancs, i el seu esclat l’estem pagant les classes treballadores i populars, en un clar exemple de crisi cíclica del sistema capitalista.
Aquesta situació s’ha traduït, entre d’altres efectes, en milers de desnonaments a tot l’Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social.
Segons dades oficials, només durant l’any 2012 la banca va quedar-se més de 30.000 primers habitatges per impagament de crèdits hipotecaris a l’Estat. Això suposa 115 desnonaments d’habitatge habitual diaris. A Catalunya s’executen 45 desnonaments al dia, i és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant d’execucions hipotecàries com de desnonaments.
Mentre centenars de famílies són desnonades cada dia, les entitats financeres acumulen més de 3 milions de pisos buits a Espanya. A Igualada hi ha 4.000 pisos buits, i 11.000 a l’Anoia, molts d’ells en mans de bancs. Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d’execucions hipotecàries, es destinen exclusivament a una funció especulativa, a l’espera de que el seu preu de mercat torni a elevar-se, i es troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població.
Gran part d’aquestes entitats financeres han estat rescatades amb diners públics. Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d’ells a fons perdut, no han implicat cap contrapartida social.
Davant d’aquest escenari obscé de gent sense casa i cases sense gent, les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca estem instant l’administració a que mobilitzi urgentment l’habitatge buit en mans de bancs. A l’Anoia hem aconseguit que 9 Ajuntaments aprovin una moció per sancionar els bancs que disposen d’immobles buits i no accedeixen a posar-los en régim de lloguer social, accessible a les classes socials més desfavorides.
Però si les Administracions Públiques desatenen el seu paper i no garantitzen el dret a un habitatge digne per a totes les ciutadanes, reconegut a la Constitució Espanyola, la ciutadania no ens quedarem quiets i autotutelarem els nostres drets. Ho cridem a qui correspongui: NO PERMETREM QUE CAP PERSONA ES QUEDI AL CARRER. Amb la campanya de l’Obra Social de la PAH, reallotjarem a famílies que han perdut el seu habitatge en els pisos buits d’entitats financeres que, recordem-ho, hem rescatat amb diners dels ciutadans sense cap prestació social, i només a canvi de retallades. Aquests pisos són de la ciutadania. No es tracta d’una ocupació il·legal, sinó d’una recuperació legítima. La PAH ha recuperat 13 blocs, i continuarà fent-ho per tot el país mentre els bancs no assumeixin la seva responsabilitat, i mentre les administracions continuin mostrant-se passives i incapaces de donar resposta a l’emergència social. L’Obra Social de la PAH no és una opció, és una obligació de la ciutadania organitzada en la legítima defensa del dret a l’habitatge.
SÍ QUE ES POT!!!!!!!
Anoia Hipotecada 