Publicaciones de la categoría: General

[COMUNICAT] PAH Anoia abandona la taula pel dret a l’habitatge de Piera

Avui fa més de dos anys, el 29 de gener de 2015, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de l’Anoia impulsà la creació de la Taula pel dret a l’habitatge de Piera, i hi vam assistir des del seu naixement, el 29 d’octubre de 2015. Els objectius de la Taula eren: coordinar les actuacions en matèria d’habitatge de l’administració local i de les diferents entitats socials; agilitzar l’intercanvi d’informació; i vehicular la proposta de mesures urgents a favor del dret a l’habitatge. Pensàvem, i continuem pensant, que una iniciativa com aquesta podria ser molt útil.

No obstant, durant aquests mesos hem constatat repetidament la seva ineficàcia, i és per això que l’assemblea de PAH Anoia ha decidit desvincular-se de la Taula pel dret a l’habitatge de Piera. No assistirem a més reunions perquè considerem que els compromisos adquirits en ella, i els objectius plantejats inicialment, no s’estan complint.

En particular, volem deixar constància dels següents incompliments i/o desacords:

  • 1. El gener del 2014, el Ple de l’Ajuntament de Piera va aprovar per unanimitat la moció presentada per la PAH per sancionar els pisos permanentment desocupats de les entitats financeres. Més de tres anys després, no s’ha iniciat ni un sol expedient contra cap banc. Com a ciutadans, ens continua sorprenent (i indignant) que s’aprovin mocions per a no complir-les.

    En un estat on només el 2016 s’han produït més de 60.000 desnonaments (16.000 a Catalunya), el que representa una mitjana de 166 llançaments al dia; on el parc d’habitatge públic de lloguer és inferior al 2% (enfront d’entre el 20% i el 30% a la UE-15); i on les mateixes entitats financeres que han estat rescatades amb més de 75.000 milions de € de diners públics continuen deixant al carrer a milers de famílies, promoure el lloguer social dels pisos buits dels bancs, i multar aquells que no ho acceptin, és una mesura d’emergència i de mínims. A això s’afegeix la situació concreta de Piera i de la resta de municipis de la comarca, que compten amb un parc d’habitatge públic clarament insuficient. Segons dades oficials de l’Agència Catalana de l’Habitatge, a Piera hi ha almenys 163 habitatges de bancs que porten buits més de dos anys.

    No obstant això, i després de nombroses reunions de la Taula, no s’ha iniciat ni un sol expedient per a mobilitzar els pisos dels bancs. Som conscients que el tràmit administratiu requereix el seu temps, però sembla evident que tres anys són més que suficients per encetar el procés. Prova d’això és que altres municipis de la comarca ja fa un temps que han iniciat els expedients.

    Per tant, la nostra conclusió és que hi ha una manca absoluta de voluntat política per a sancionar els bancs i obligar-los a posar en lloguer social part del seu parc d’habitatges. Habitatges que, en gran majoria, provenen de famílies desnonades, i que romanent buits es deterioren i creen problemes d’insalubritat.

  • 2. Com hem comunicat en les reunions de la Taula, considerem que convindria fer més difusió entre la ciutadania sobre la part de pobresa energètica de la Llei 24/2015, que continua vigent. En particular, de la possibilitat de sol·licitar l’informe d’exclusió residencial per evitar el tall de subministraments bàsics. En aquest sentit, recordem que el gener del 2015 el Ple de l’Ajuntament de Piera va aprovar també la moció “de suport a la Iniciativa Legislativa Popular per fer front a l’emergència Habitacional i la Pobresa Energètica“.

  • 3. Considerem que la postura de l’Ajuntament de Piera de denegar l’empadronament a les famílies que, forçades per la seva situació econòmica i sense cap altra alternativa, s’han vist obligades a ocupar un habitatge buit, vulnera la legalitat. Les disposicions legals i els informes del Síndic de Greuges són clars al respecte, i estableixen que “el padró dóna fe de la residència habitual al municipi i del fet que un determinat habitatge és el domicili habitual de la persona inscrita, aspectes que l’ajuntament està facultat per comprovar. Per contra, el registre del padró d’habitants no dóna fe de cap facultat possessòria de la persona inscrita sobre l’habitatge declarat, sinó només de la residència en aquell domicili“. El padró és, per tant, independent de la situació jurídica de l’habitatge. Aquesta denegació de l’empadronament dificulta encara més la situació de les famílies més vulnerables.

Continuarem treballant i reunint-nos amb l’Ajuntament de Piera com hem fet sempre, i no descartem adherir-nos a qualsevol iniciativa municipal que sigui realment útil. Valorem, però, que actualment la Taula pel dret a l’habitatge no ho és, i d’aquí la decisió que avui fem pública.

Piera, a 29 de març de 2017

PLATAFORMA D’AFECTADES PER LA HIPOTECA DE L’ANOIA

pahanoia

Aprovar la ILP és garantir el dret a l’habitatge digne a Catalunya. No acceptarem cap retallada de les mesures urgents i de mínims de la ILP.

Aprovar la ILP és garantir el dret a l’habitatge digne a Catalunya. No acceptarem cap retallada de les mesures urgents i de mínims de la ILP.

Aquest mes de Juliol serà clau per a garantir el dret a l’habitatge a Catalunya. Després del compromís de calendari signat per tots els grups parlamentaris, a finals de mes es podrà dur a terme la votació final que permeti aprovar la ILP.

El proper pas serà el debat a la totalitat al Parlament, que se celebrarà el dia 8 o 9 de juliol. A partir d’aleshores, els partits iniciaran el tràmit d’esmenes que serà clau per veure si, tal i com s’han compromés tots els grups parlamentaris (CiU i PP inclosos), es respecten les mesures que conté la ILP i que han aconseguit el suport de 143.000 signatures i de gran part de la societat civil catalana.

En aquest sentit, la ILP és un conjunt de mesures de mínims que pretenen donar resposta a l’actual situació d’emergència habitacional i pobresa energètica que travessa Catalunya.

Mesura 1. Mecanismes que atorguin una segona oportunitat a les persones sobre-endeutades i deutores de bona fe. Mitjançant dos procediments (un d’extrajudicial i un de judicial) es possibilita que les famílies puguin liquidar els seus deutes vinculats amb l’habitatge habitual per tal de poder començar de nou.

Mesura 2. Cap desnonament per a les famílies en execució hipotecària, establint l’obligació a les entitats financeres de concedir un lloguer forçós a les famílies en situació de vulnerabilitat.

Mesura 3. Lloguer social per a famílies en règim de lloguer en risc de desnonament, amb una important distinció entre grans i petits tenedors d’habitatge. Quan el propietari de l’immoble sigui una entitat financera o un gran tenedor d’habitatge aquest haurà d’aturar el desnonament i oferir un lloguer social a la família. En canvi, quan aquest sigui un petit tenedor d’habitatge serà l’administració l’obligada de concedir ajudes perquè l’afectat pugui seguir a l’habitatge o assegurar un reallotjament adequat.

Mesura 4. Creació de parc públic de lloguer establint l’obligatòria reconversió temporal dels pisos buits propietat d’entitats financeres i grans tenedors d’habitatge, per tal de poder reallotjar totes aquelles famílies que ja han estat desnonades.

Mesura 5. Accés garantit a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas a les llars vulnerables.

Mesura 6. Cap tall de llum, aigua o gas. S’establirà un protocol obligat de comunicació i intervenció prèvia dels serveis socials per tal d’aplicar els ajuts necessaris per a evitar el tall de subministrament, en cas que l’impagament sigui per manca de recursos econòmics de les famílies afectades.

Cada una d’aquestes mesures respon a una problemàtica específica que ha de ser afrontada amb urgència. Per aquesta raó, les entitats promotores de la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica volem deixar clar que no estem disposades a cedir ni entrar a negociar sobre el contingut de cap d’aquestes mesures. Som conscients que hi ha vides en joc, i no acceptarem cap retallada.

Sens dubte, estem davant d’una oportunitat històrica per conquerir i construir, des de la iniciativa de la ciutadania, el dret a l’habitatge. Estem en el moment crucial per aconseguir que s’aprovi la primera ILP de la PAH, després del bloqueig del PP a la ILP al Congres dels Diputats.

Ara és el moment de rescatar a les persones. Aprovar la ILP sencera es imprescindible per protegir els drets més fonamentals de la poblacio catalana.

#ILPésHabitatgeDigne. Conquerim-lo entre totes!

 

memesPAH

memesPAH2

memesPAH3

memesPAH4

memesPAH5

memesPAH6

#JoAmbILPHabitatge perquè una Catalunya sense desnonaments ni talls de subministrament és possible

Avui fa una setmana que la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica va entrar al Parlament. Tenim el compromís de tots els grups parlamentaris de que es podrà tramitar per la via d’urgència extraordinària. D’aquesta manera, en poc més d’1 mes, es podria votar el contingut de la ILP al Ple del Parlament.

Amb la campanya #JoAmbILPHabitatge volem mostrar que la ILP té el suport, no només de les 150.000 persones que l’han signat, sinó de més de 70 PAHs i APEs de tot el territori, un centenar d’entitats que s’hi han adherit i també del món de la cultura, el periodisme, l’esport, la politica, etc.

Que s’aprovi la ILP no només és urgent per les més de 110.000 families amb execució hipotecària desde 2008, o les més de 320.000 famílies que pateixen pobresa energètica, perquè no poden mantenir les seves llars a temperatura adequada, o ja han patit talls de subministrament.

Que s’aprovi la ILP habitatge és urgent també per totes aquelles persones, afectades o no, que creiem en una societat més justa, on el dret a l’habitatge i asubministraments estigui garantit, i les entitats financeres i les companyies energètiques assumeixin les seves responsabilitats socials i respectin escrupulosament els drets humans.

Cada  dia que passa es produeixen 43 desnonaments i 443  talls de subministrament només a Catalunya. Aquest mes de juny, estem en condicions de poder aturar-los tots!

Jo també estic amb la ILP habitatge. Jo també vull una Catalunya sense desnonaments ni pobresa energetica.

El meu suport és important.

#JoAmbILPhabitatge

#AlJunyEsPot

Escrache2

COMUNICAT DE PAH ANOIA

COMUNICAT de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de l’ANOIA

Amb aquest vídeo (#Promeses) fet públic per la seva assemblea, PAH Anoia denuncia la inaplicació per part dels Ajuntaments de la comarca de la moció per multar els pisos permanentment desocupats propietat d’entitats financeres.

Emergència habitacional a la comarca de l’Anoia

La comarca de l’Anoia és una de les comarques més castigades en quant a desocupació. Segons dades oficials del Consell General del Poder Judicial, recollides en aquest informe de PAH Anoia, des de l’esclat de la bombolla immobiliària més d’un miler de famílies de la nostra comarca ha perdut el seu habitatge. En concret, de 2008 a 2013, als jutjats d’Igualada s’han iniciat prop de 1.700 execucions hipotecàries. 2013 ha estat l’any amb més execucions (366). Lluny de mitigar-se, la situació és cada vegada més dramàtica.

Només al 2013, 200 famílies van ser desnonades a l’Anoia, el que suposa gairebé 4 desnonaments per setmana. Els desallotjaments per impagament de lloguer (62%) superen ja els hipotecaris (38%), i  són més difícils d’evitar, degut a que el procés és molt més ràpid i deixa més indefens l’inquilí.

La situació d’emergència en que es troba gran part de la població es veu agreujada per un parc social d’habitatge insuficient, i s’està traduint en un significatiu augment dels infrahabitatges i de les ocupacions als municipis de l’Anoia.

Aquesta vulneració del dret fonamental a un habitatge digne contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, responsables principals de la bombolla immobiliària. A Igualada hi ha uns 4.000 pisos buits (s’estima que uns 800 són propietat de bancs), i 11.000 a tota la comarca. Molts d’aquests habitatges provenen de persones desnonades. Els mateixos bancs que ens fan fora de casa, rescatats amb diners públics, mantenen els pisos buits a l’espera de que el mercat torni a pujar. Sense que els polítics facin res per evitar-ho.

És en aquest context que les PAHs catalanes ens hem dirigit a les administracions locals, que són les que reben en primera instància l’impacte social d’aquesta situació. Els nostres ajuntaments estan clarament infradotats de recursos, però tenen competències importants per garantir les necessitats habitacionals de la població. Per això, al febrer de 2014 vam presentar una moció per sancionar les entitats financeres que es neguessin a facilitar el lloguer dels seus pisos buits, o cedir la seva gestió als ajuntaments per a la ciutadania més vulnerable.

A l’Anoia, aquesta moció es va aprovar a 10 municipis: Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Piera, Òdena, Capellades, La Pobla de Claramunt, Masquefa, els Hostalets de Pierola i La Torre de Claramunt (tots amb equips de govern de CiU o PSC).

Tot i que ja fa més d’un any que es va aprovar la moció, cap d’aquests equips de govern ha iniciat els procediments sancionadors contra cap entitat financera, malgrat que cap d’elles ha cedit cap pis. Com a ciutadanes, ens sentim estafades per l’incompliment democràtic que suposa aprovar mocions als plens sense tenir cap intenció d’aplicar el seu contingut, i profundament decebudes al constatar que els nostres representants prefereixen no entrar en conflicte amb els bancs abans que garantir el dret a l’habitatge dels seus ciutadans. L’assemblea de PAH Anoia manifesta que continuarem assistint als plens municipals i denunciant aquesta situació, fins que els ajuntaments apliquin les competències que els atorga la Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya. Amb més motiu quan s’ha comprovat que, als municipis de Catalunya on sí s’està aplicant la moció (Terrassa, Santa Coloma de Gramanet, Girona, Sabadell, recentment Manresa…) les entitats financeres han cedit pisos buits, davant la possibilitat de rebre sancions si no ho feien.

La ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica

A nivell de Catalunya, 43 famílies es queden cada dia al carrerel que es tradueix en 110.000 execucions hipotecàries iniciades des de 2008, a més dels desnonaments per impagament de lloguer. I a aquesta realitat s’ha d’afegir la pobresa energèticauna de cada deu persones (més de 320.000 famílies) pateixen talls d’aigua, llum i gas a Catalunya, la qual afecta de manera profunda al dret fonamental a gaudir d’un habitatge digne i adequat.

Finalment som les famílies organitzades les que hem posat sobre la taula la solució: la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’Habitatge. Una proposta de llei amb mesures de mínims per acabar amb els desnonaments i els deutes de per vida vinculats a les hipoteques, promoure lloguers socials i garantir els subministraments a la població que pateix talls indiscriminats dels serveis basics. Amb l’ILP no es demana caritat, s’exigeixen drets: a l’habitatge i als serveis basics. Durant els últims quatre mesos, les PAHs catalanes hem recollit 150.000 signatures (3.000 d’elles, a l’Anoia), més del triple de les necessàries, i el proper mes de juny la ILP es votarà al Parlament de Catalunya. Si s’aprova, tota família a Catalunya tindria una llar, un futur, una vida; acabant així amb la vulneració sistemàtica de drets humans.

La ILP ha estat recolzada per col·lectius com els bombers i les treballadores socials de Catalunya, que també denuncien la manca de polítiques d’habitatge i com això les porta a haver d’actuar en situacions d’emergència habitacional sense els recursos suficients.

A més a més, 64 municipis catalans han aprovat una moció de suport a la ILP, representant a més de la meitat dels habitants de Catalunya. A l’Anoia ha estat aprovada a 7 municipis (Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Piera, Òdena, Capellades, i La Torre de Claramunt), 5 d’ells governats per CiU i els altres 2 pel PSC.

La ILP té el suport incontestable de la majoria de la població. Això hauria de bastar per a que els partits polítics la recolzin de manera unànime, però no és així. De  tots els grups parlamentaris, tan sols CiU i PP s’oposen a aprovar el conjunt de mesures que proposem. De fet, només caldria el vot favorable de dos diputats d’algun d’aquests partits per aprovar el contingut íntegre, posant en marxa mesures efectives que permetran acabar amb els desnonaments i la pobresa energètica a Catalunya. Sorpren el canvi de postura de CiU, que al Congrès va recolzar l’anterior ILP presentada per la PAH a nivell estatal, i que en canvi a Catalunya, on té majoria, s’oposa a aprovar-la. És igualment sorprenent i escandalós que les mateixes formacions que han donat suport a la ILP als 64 Ajuntaments, en la majoria dels casos per unanimitat i 36 d’ells governats per CiU, siguin els que estan donant una resposta negativa.

Ara es l’hora de la veritat. Els polítics han de decidir si continuen legislant pels interessos dels bancs i les grans empreses energètiques, o pel drets humans de la ciutadania. Per això, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca hem començat a assenyalar CiU i PP, els dos partits polítics que bloquegen aquesta ILP. Una mostra és l’escrache de PAH Anoia a Duran i Lleida, diputat de CiU al Congrés, durant la seva visita a Hostalets de Pierola [veure vídeo]. En cap cas permetrem que, tal com va fer el PP amb la ILP estatal, CiU desvirtuï el contingut de les mesures proposades ara i aprovi un text que acabi resultant una cortina de fum que no resolgui el problema.

Volem també que sàpiguen que, si persisteixen en la seva intenció de no aprovar o retallar les propostes de la ILP, que són de mínims, els considerarem responsables del nostre patiment, dels desnonaments, dels nostres deutes de per vida i dels talls de subministraments basics que patim indiscriminadament.

PLATAFORMA D’AFECTADES PER LA HIPOTECA DE L’ANOIA

Escrache2

Les professionals de Serveis Socials denuncien manca de recursos per fer front a l’allau de desnonaments actual i reclamen que s’aprovi urgentment la ILP habitatge

Amb un vídeo publicat amb l’etiqueta #SSocialsAmbLaILP l’assemblea de Serveis Socials Públics i de Qualitat i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya s’adhereixen a la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica.
Els treballadors i treballadores de Serveis Socials expliquen com des de l’esclat de la bombolla immobiliària hi ha hagut un augment exponencial dels desnonaments que ha canviat el seu dia a dia com a professionals. Expliquen com, només a la ciutat de Barcelona, han de fer front a una mitjana de 30 desnonaments diaris sense els recursos suficients per assegurar un reallotjament digne i adequat per a les famílies.
Al vídeo publicat denuncien la manca de polítiques d’habitatge i com això té un impacte en l’atenció social que realitzen, i que les porta a haver d’actuar en situacions d’emergència per pèrdua de l’habitatge sense els recursos suficients. En el cas de Barcelona, denuncien com moltes vegades la seva intervenció es limita a estar presents al desnonament en aplicació d’un protocol entre l’Ajuntament i els organismes de l’àmbit judicial que a la pràctica tan sols ha servit per “protegir a la comitiva judicial per dur a terme els llançaments en lloc de tenir com a objectiu fer una atenció social preventiva i protegir l’adequat reallotjament de les persones afectades”. És així com consideren que són “l’escut que utilitza l’Administració per legitimar la seva intervenció en els desnonaments” i que amb aquest tipus d’actuacions els usuaris perden la confiança en els professionals referents i en la pròpia institució dels Serveis Socials.
Les seqüeles dels desnonaments en la infància
Un dels col·lectiu més vulnerables davant els desnonaments és el dels menors d’edat. Les professionals de Serveis Socials relaten en el vídeo com en el seu dia a dia viuen situacions de molta tensió en què els propis menors els demanen “si us plau, no em treguis de la meva casa meva”. A més, alerten com en els centres dels barris amb menys recursos i amb major nombre de desnonaments es pot apreciar una presència major de problemes de salut mental entre els infants.
Aquestes impressions són avalades pels estudis sobre la matèria que avancen algunes dades molt preocupants. Per exemple, un Informe recent realitzat per l’Observatori DESC i la PAH a partir de 1200 enquestes a famílies en execució hipotecària apunta que un 16% dels nens i un 13% de les nenes pateixen mala salut, mentre que, segons dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012, aquests percentatges a Catalunya són d’entre el 6 i el 7%.
Al mateix estudi, un 22% de les llars declara que han hagut de canviar d’escola com a mínim a un dels menors a causa de les dificultats per pagar l’hipoteca. D’aquests canvis escolars, gairebé la meitat, un 47% s’ha produït durant l’any acadèmic, fet que pot tenir conseqüències negatives per l’elecció del centre escolar, l’accés a les beques o la integració socio-educativa dels menors. Segons les professionals de Serveis Socials, en molts dels casos aquestes vivències traumàtiques suposaran greus seqüeles pels infants.
La  ILP habitatge: una solució d’urgència també per evitar els desnonaments per lloguer
Els darrers anys els desnonaments per impagament de lloguer han anat augmentant i  actualment ja suposen el 60% del total a Catalunya. En aquests casos, el procediment de desnonament és molt més fulminant que en l’hipotecari, i la resposta de les Administracions arriba tard i és insuficient. Les mateixes professionals reconeixen que en moltes ocasions tenen seriosos problemes per garantir un reallotjament digne, i s’han de limitar a oferir a les famílies uns dies de pensió o una ajuda pel lloguer d’una habitació a un pis compartit.
Per aquesta raó, la ILP en curs preveu també donar respostes efectives als desnonaments per impagament de lloguer, amb una important distinció entre grans i petits tenidors d’habitatge. Quan el propietari de l’immoble sigui una entitat financera o un gran tenidor d’habitatge, s’haurà d’aturar el desnonament i oferir un lloguer social a la família. En canvi, quan aquest sigui un petit tenidor d’habitatge serà l’administració l’obligada de concedir ajudes perquè l’afectat pugui seguir a l’habitatge o assegurar un reallotjament adequat.
Amb tot, la ILP habitatge permetrà no només aturar el patiment i l’angoixa de milers de famílies, sinó que serveis públics com els Serveis Socials superin la situacio de saturació actual i puguin funcionar amb major eficàcia. És evident que si es redueixen les seves actuacions en els casos d’extrema urgència (desnonaments, talls de subministraments, etc), podran desenvolupar amb major dedicació, recursos i garanties les tasques de prevenció de l’exclusió social i promoció de l’autonomia de les persones que tenen encomanades.

Carta oberta als diputats de CiU i el PP: ha arribat l’hora de la veritat!

La ILP habitatge ha arribat al tram decisiu. A punt d’acabar el termini de recollida de signatures i pendents de fer l’últim recompte, ja hem recollit el suport de més de 100.000 signatures. A més, una seixantena de municipis han aprovat mocions de suport als seus Plens, representant a més de la meitat dels habitants de Catalunya.

Tenim el suport incontestable de la majoria de la població. Ara, la ILP es tramitarà per la via d’urgència extraordinària i en un termini màxim d’un mes hi haurà el debat a la totalitat al Parlament.

Després de reunir-nos amb tots els grups parlamentaris, tan sols CiU i PP s’oposen a aprovar el conjunt de mesures de la ILP habitatge. De fet, tan sols amb el vot a favor de dues diputades d’algun d’aquests partits ja es podria formar la majoria suficient per poder aprovar el contingut íntegre de la ILP, posant en marxa mesures efectives que permetin acabar amb els desnonaments i talls de subministrament a Catalunya.

Per aquesta raó hem escrit aquesta Carta dirigida als diputats de Convergència i Unió i el Partit Popular de Catalunya perquè examinin la seva consciència, pensin en les vides que hi ha en joc i prioritzin els drets fonamentals per sobre de les dinàmiques de partit o altres interessos.

Amb la ILP sobre la taula tan sols tindran dues opcions. Votar a favor i aconseguir que Catalunya sigui un país pioner en la defensa del dret a l’habitatge i els subministraments. O votar-hi en contra o rebaixar-la, condemnant a les famílies a més patiment i perpetuant els privilegis de la banca i grans energètiques.

Com ja va passar amb la ILP al Congrés dels diputats, si es demostra que no hi ha voluntat política per fer-ho, ens veurem obligats a assenyalar aquells partits polítics que donen l’esquena a la ciutadania com a responsables de l’agonia i el patiment de milers de famílies.

La ILP és urgent i necessària, i no acceptarem més excuses, silencis ni dilacions.

#AvuiEsPot

CartaCiUPPdef1CartaCiuPPdef2

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya denuncien que darrera de molts incendis hi ha situacions de pobresa energètica i precarietat en l’habitatge

Amb un vídeo publicat amb l’etiqueta #BombersILP s’adhereixen a la campanya de la ILP de l’Habitatge contra els desnonaments i la pobresa energètica
El cos de bombers de la Generalitat de Catalunya denuncien que tot i que no hi ha dades sobre el tema, darrera la majoria de sinistres domèstics hi ha la creixent problemàtica de la pobresa energètica, una realitat que a dia d’avui ja afecta a 320.000 famílies a Catalunya.
Malgrat  que no existeixen dades oficials, s’estima que la pobresa energètica és  la causa del 70% dels incendis domèstics. En són exemple l’incendi en un habitatge del Vendrell en què van morir quatre menors el 26 de març de l’any passat, o la parella d’ancians que van morir per inhalació de fums perquè cremaven espardenyes per escalfar-se ja que no tenien cap altre subministrament.
En molts dels incendis domèstics trobem un patró comú: un tall de  subministrament per manca de recursos que deixa a les famílies sense accés a béns de primera necessitat com la llum o la calefacció. No obstant, moltes vegades el tall de subministrament encara no s’ha produït, però el sol temor a una factura impagable també pot desencadenar situacions de risc que acaben amb accidents. En  aquest sentit, són factors de risc habitual les instal·lacions  elèctriques defectuoses, les preses de subministraments irregulars, sobrecàrregues d’instal·lacions i electrocucions. A aquests riscos cal sumar-hi els relacionats amb la utilització d’estufes improvisades de llenya i de gas.  Aquests factors es multipliquen davant les dificultats per accedir a un  habitatge digne, que obliguen a moltes famílies a l’ocupació d’immobles buits o la supervivència en situacions de molta precarietat.
Els informes dels accidents moltes vegades obvien que la causa ha estat una situació de pobresa
Malgrat que no és la primera vegada que els Bombers denuncien aquesta problemàtica, es tracta d’una realitat totalment silenciada. Els Bombers  denuncien com els informes que es realitzen després d’una intervenció  per un incendi domèstic, acostumen a atribuir la causa a accidents fortuïts, i no a la situació de pobresa energètica o situació d’infrahabitatge que patia la família.
És  per aquest motiu que ni tan sols existeixen dades oficials sobre  aquesta problemàtica. Ni del nombre d’incendis, ni del nombre de morts  que podrien haver generat per pobresa energètica. No obstant, alguns estudis sobre la matèria apunten que en l’any 2012 es podrien haver produït a l’Estat espanyol entre  2.400 i 9.600 morts prematures vinculades a aquesta problemàtica.
La  ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica: una solució  d’urgència també per garantir els subministraments i evitar més sinistralitat
Les  mesures que la Generalitat ha anunciat per fer front a la pobresa  energètica arriben tard i són clarament insuficients. A dia d’avui, ni  el fons, ni la garantia del no tall, ni la informació en  les cartes de  interrupció del subministrament s’estan portant a la pràctica. És  necessari que s’apliquin mesures estructurals que posin fi a la pobresa  energètica garantint un mínim de subministraments bàsics a totes les  famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit la  ILP de l’Habitatge estableix expressament que no es produeixi cap tall i que siguin les empreses subministradores les que assumeixin les responsabilitats i no només els beneficis de gestionar aquests serveis bàsics.

 

22-D: Jornada d’accions de les PAHs Catalanes contra Catalunya Caixa. #CxSolucionsJA !

COMUNICAT DE LES PAHs de CATALUNYA
 Jornada d’accions contra Catalunya Caixa per exigir el desbloqueig de les negociacions amb les famílies estafades per l’entitat
 Catalunya Caixa ha venut a Blackstone la gestió de pràcticament tot el seu fons de deutes hipotecaris, bloquejant qualsevol intent de negociació i esquivant totes les responsabilitats socials que li corresponen com a entitat rescatada.
En els propers mesos es pretén formalitzar una nova maniobra especulativa avalada pel Govern i destinada un cop més a socialitzar pèrdues i privatitzar guanys. El traspàs de CX al BBVA està previst que es produeixi sense que en cap cas aquest últim es faci responsable de garantir el retorn del rescat de més de 12.000 milions de fons públic aportat forçosament pel conjunt de la ciutadania. D’aquesta manera,el BBVA, nou propietari de l’antiga caixa rebrà un producte fet econòmicament rendible fruit del robatori i a les pràctiques mafioses de les elits polítiques i financeres. 
Al mateix temps, CX ha estat negociant amb l’entitat financera  Blackstone, una companyia de capital nord-americà que, com  tants altres fons voltors, ha vist en la crisi i en la dramàtica  situació d’emergència habitacional en la que ens trobem una oportunitat  daurada per a enriquir-se especulant amb vides hipotecades i pisos tacats de sang. CX ha venut a aquesta entitat la gestió de prácticament tot el seu fons de deutes hipotecaris, fent  caixa i alhora esquivant totes les responsabilitats socials que, com a  entitat rescatada i de facto nacionalitzada, li corresponen.
Per donar el marge necessari a aquestes maniobres mafioses i per  garantir que es duen a bon terme, CX porta més de vuit mesos bloquejant  qualsevol intent de negociació. Amb un cinisme i una falta d’escrúpols  inaudits, durant els últims mesos CX ha fingit negociar amb centenars de  families, retardant innecessàriament els tràmits i alimentant les seves  esperances mentre, al mateix temps i a les nostres esquenes, es  tancaven els acords amb Blackstone que permetran la venda dels deutes  d’aquestes families a una companyia carronyaire interessada  exclusivament en el guany econòmic.
Un exemple escandalós i intolerable d’això anterior és el “contracte d’espera” que estan oferint sistemàticament a molts afectats de la PAH: CX es compromet a no executar durant un període de 4 a 5 mesos i a estudiar els casos a canvi d’un compromís de no fer accions per part de la familia, es a dir, renunciar al dret a manifestació. Amb aquest “contracte d’espera” CX no es compromet a donar una solució, només a no executar-te mentres fan la venda. L’únic objectiu d’aquesta pràctica quasi mafiosa és guanyar temps per facilitar la venta sense oferir solucions a les families que ho necessiten. Si ofereixen aquest contracte estafa a les persones de la PAH, no volem ni imaginar que estan intentant vendre a les resta de la població, que tanmateix no té tanta informació sobre les males pràctiques de l’entitat.
Així doncs, davant  la situació de bloqueig de les negociacions individuals que durant els  últims vuit mesos portem patint, davant el frau a la població que suposa  la venda de CX sense l’assumpció de responsabilitats pels 12.000  milions destinats al seu rescat i davant la venda especulativa i fraudulenta al fons voltor Blackstone dels deutes de centenars de  families, les PAH’s catalanes exigim:
1. Que s’impedeixi la venda de CX a qualsevol entitat financera (no només BBVA) que no es comprometi  a assumir el pagament del rescat de 12.000 milions estafats a la  ciutadania. Entenem que en haver estat rescatada amb diners públics, CX -o qui sigui que la gestioni- té una responsabilitat social que no pot defugir: aturar tots els desnonaments de vivenda habitual, extingir el deute impagable de les families i cedir el stock d’habitatge buït per a ús social.
2. Que s’acabi el bloqueig de les negociacions individuals per part de CX i es concedeixin dacions en pagament (o condonacions del deute) i lloguers socials a les families estafades per l’entitat.
3. El compromís per part de CX de no vendre a tercers (en aquest cas a Blackstone) el deute de cap família.
Per tot això avui durant tot el matí les PAHs catalanes faràn accions de bloqueig a la xarxa d’oficines de CX de tot Catalunya. I les accions no pararàn fins que CX doni solucions.
#SíSePuede

L’Aliança contra la Pobresa Energètica surt al carrer per denunciar la falta de mesures efectives de les empreses subministradores i Govern català davant la pobresa energètica

El preu de l’energia a l’Estat espanyol és el 30% més car que la mitjana de la UE, mentre que els beneficis de les companyies són el doble

19 de NovembreL’Aliança contra la Pobresa Energètica, conjuntament amb diferents PAH’s del estat (Astúries, Camp de Túria, Granada, Lanzarote, Berriozac i Vallecas), ocupen les centrals d’Endesa, Gas Natural i Agbar, entre altres, i realitza una roda de premsa al Parlament per a denunciar la falta de responsabilitat d’aquestes en la problemàtica de la pobresa energètica així com l’absència total de mesures efectives per part de la Generalitat.

Aquí a Catalunya a l’abril de 2013, el Ple del Parlament va aprovar una moció que instava al Govern català a promoure, de manera immediata, les mesures necessàries per combatre la pobresa energètica i evitar els talls indiscriminats dels subministraments a les famílies en situació de vulnerabilitat. Des de llavors, un any i mig més tard, podem afirmar que la Generalitat no ha impulsat cap mesura efectiva, només un decret inútil al qual únicament s’hi van acollir 800 persones de les més de 320.000 famílies que pateixen pobresa energètica a Catalunya.

Per la seva banda, les empreses subministradores no estan assumint cap responsabilitat en la gestió d’uns serveis bàsics d’interès general i giren la cara a una problemàtica que avui en dia afecta a més del 10% de les llars catalanes. Recordem que només el 2012 es van produir a l’Estat espanyol entre 2.400 i 9.600 morts prematures vinculades a la pobresa energètica a l’any tal com assenyala L’Informe de Sostenibilidad en España del 2012.

Les causes de la pobresa energètica estan directament relacionades amb l’augment dels preus de l’energia i de l’aigua; la reducció de les rendes familiars i una baixa qualitat del parc d’habitatges.

Davant d’aquesta vulneració sistemática de drets humans exigim:

  • Que es garanteixi un mínim del serveis a totes aquelles persones i famílies que es trobin en una situació de vulnerabilitat.
  • Que posi fi als talls indiscriminats i per tant s’apliqui el principi de precaució, pel qual no es podrà realitzar cap tall si no hi ha autorització prèvia de serveis socials.
  • Que el cost dels impagaments siguin assumit per les pròpies companyies subministradores, en cap cas per l’administració pública, perquè això significa la transferència de fons públics a ents privats per alimentar els beneficis d’unes quantes butxaques
  • Que es realitzi una auditoria pública dels costos del servei i el dèficit tarifari per depurar responsabilitats, reduir costos i condonar el deute il·legítim associada, reduint així la tarifa.
  • Que es publiquin les dades de tots els talls que s’han produït des de 2005 desglossats per municipi i que aquestes siguin trameses a l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
  • Que s’informi de les mesures preses per tots els actors socials, tant a les famílies vulnerables com als serveis socials. Per exemple, a través dels rebuts i cartes de notificació de retards en els pagaments.

Ni set ni fred ni foscor! Ni una familia més a les fosques!

ILP Cat

Encuesta de la PAH: las dificultades relacionadas con la vivienda en la infancia y la salud

ENCUESTA DE LA PAH SOBRE LAS DIFICULTADES RELACIONADAS CON LA VIVIENDA EN LA INFANCIA Y LA SALUD

La PAH lleva denunciando desde 2009 la falta de datos cuantitativos y cualitativos referente al procedimiento de ejecución hipotecaria y la clara intencionalidad de invisibilizar el drama de los desahucios y la vulneración sistemática del derecho a la vivienda y los derechos humanos. Reiteradamente hemos denunciado que no recoger datos estadísticos de calidad es una decisión política que contribuye a invisibilizar los problemas.

Durante años apenas hemos tenido datos y ahora tenemos, pero llegan tarde y mal. Tenemos datos del CGPJ, datos del INE y del Banco de España, pero estos no incluyen datos desglosados por criterios básicos como el perfil de las familias, si hay menores, o situación laboral. Los datos tampoco son desagregados por ciudades, ni recogen datos relacionados sobre temas como la pobreza energética, el impacto en la salud o la infancia.

Por eso, hace un año publicamos el Informe de Emergencia Habitacional en el Estado Español,resultado de las 11.561 encuestas realizadas a personas afectadas que habían contactado con la PAH durante los últimos dos años, y fue el primer informe de ámbito estatal que recogió datos de cómo afectan las ejecuciones hipotecarias a la salud, o cuáles son las entidades que más ejecutan.

Fruto de la necesidad de tener datos cualitativos y dar luz al impacto de procedimiento de ejecuciones hipotecarias, la PAH junto con el Observatorio DESC y en colaboración con el proyecto MOVIBAR del Grupo EMIGRA de la UAB (La movilidad del alumnado y su impacto en la escolarización en la región metropolitana de Barcelona. Tipos, procesos y tendencias) y el proyecto europeo SOPHIE (Evaluación del impacto de las políticas estructurales en las desigualdades en salud), pone en marcha una nueva encuesta. Con esta encuesta pretendemos entender mejor cómo las dificultades relacionadas con la vivienda tienen implicaciones para los niños y sobre la salud de éstos y de otras personas del hogar. En la encuesta se recogerán datos socio-demográficos, de la vivienda, la situación habitacional, la alimentación, necesidades básicas, socio-económicos y se hará especial énfasis en el tema de la infancia y la salud.

 

SÍ SE PUEDE!!!