Nova victòria de la PAH-Anoia

Entre presentacions de ILPs i els preparatius del #16F, la PAH estem sent noticia aquests dies en tots els mitjans: entrevistes arreu a l’Ada Colau, portada dels principals informatius televisius, editorials i articles en la premsa diària, campanyes de suport, etc…
Tot aixó el que ens diu és que la PAH és fa gran i que aquell petit grup d’intrepids utòpics que van formar la primera PAH a Barcelona s’ha convertit avui en un important referent sòcial per gran part de l’opinió pública a tot l’Estat. Nosaltres a l’Anoia, -petits i discrets com som-, seguim treballant lluny dels focs mediàtics, fent el que podem amb les nostres limitades capacitats i recursos, veient evolucionar la PAH-Anoia i com cada vegada més persones confien en la seva proposta transformadora.
Unes d’aquestes persones que primer van venir a coneixer-nos van ser precisament la Tina i el Jesús. I la seva història és una mica la història de la PAH-Anoia. Recent reconstituida, estrenavem nous locals al Centre Sòcial Delícies i ells dos es van presentar un dimecres desprès de contactar-nos per mail. Tina plorava. Jesús callava. I Tina seguia plorant. Plorava molt… Els va costar una bona estona explicar-nos el seu cas, la seva angoixa, la seva desesperació, la seva por. I vam expresar-li’s el nostre suport i la nostra solidaritat, que de fet era l’únic que teniem.
Devien estar molt desesperats, perquè van seguir venint a la PAH, aclarant el seu cas amb les advocades, els problemes amb els avals… i Tina de tant tornava a plorar i Jesús callava. Al temps, un dia, en mig d’una assemblea, Tina va riure qui sap ara de qué… Malgrat no estar comptabilitzada ni enregistrada enlloc, aquell riure nerviòs i espontani va ser la veritable primera victòria de la PAH-Anoia. I des de aquell riure, els hem vist com dia rera dia, assemblea rera assemblea anaven guanyant la partida a l’angoixa, la desesperació i la por. Ara la Tina ja no plora a les assemblees. Ella i el Jesús donen suport als nous afectats que ens visiten i ens acompanyen a les reunions i als bancs i son els portanveus delegats dels afectats de tota la comarca amb la seva entitat.
En aquella primera assemblea en que els vam coneixerl’s, vam prendre junts el compromís de fer tot el possible per el seu cas, que estiguessin tranquils per que n’hi havien d’haver solucions i que mirariem de trobar-les plegats si confiaven en nosaltres. Avui tenim la satisfacció d’informar que hem aconseguit complir aquella primera promesa col·lectiva que vam fer: la Tina i el Jesús van signar ahir mateix la resolució del seu cas.
Serà un plaer cel·lebrar-lo avui tots junts a l’assemblea amb tots els companys i companyes. I us animem a cel·lebrar-ho amb tota la PAH-Anoia el proper #16F pels carrers de BCN cridant tots junts i ben fort:

SI ES POT!!! SI ES POT!!! SI ES POT!!!

Anuncios

Una respuesta

  1. enhorabona al Jesus i a la Tina i a la PAH Anoia, quan fa pocs dies jo també vaig arribar intentant aguantar el plor que em persegueix des de fa mesos, el primer que em van dir “mira la Tina abans plorava i ara menja” vosalres ens doneu esperances per potser tornar a riure algun dia
    Una abraçada

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: