2 anys de PAH

Stopdesahucios compleix dos anys i s’apropa als 500 desnonaments paralitzats!!! I que siguin molts més…!!!
Publicat per *afectadosporlahipoteca en 3 novembre 2012
Fa dos anys, el matí del 3 de novembre de 2010, prop de 30 integrants de la *PAH ens desplacem fins a la Bisbal del Penedés, als afores de Barcelona, on residia Lluís i el seu fill, amb algunes pancartes, samarretes verdes, roba d’abric i molts nervis. Aquest 3 de novembre era la data que havia fixat el jutjat perquè Lluís, un home que s’havia quedat sense treball i que tan sol percebia 426 euros de prestació per desocupació, abandonés la casa després que Catalunya Caixa s’adjudiqués l’habitatge en un procés d’execució hipotecària. A més li seguien reclamant un deute de més de 100.000 euros. Però Lluís mai es va donar per vençut. Amb un fill de tretze anys al que adora, no podia donar-se per vençut, com sol dir. Així que va decidir fer el pas. Un pas que anava a tenir una enorme transcendència. En aquell moment no era fàcil. Resistir al desnonament no passava per la ment de les famílies. No existia en l’imaginari de les persones. La majoria abandonaven l’habitatge pel seu propi peu una vegada subhastada, temorosos que un dia per a un altre vingués la policia a desnonar-los. Però Lluís va dir prou. Feia falta coratge i una fe cega en els companys de la Plataforma, als quals havia anat coneixent a poc a poc, setmana després de setmana, en el fragor de les assemblees de Barcelona. Així arrencava la campanya StopDesahucios, que acaba de complir dos anys apropant-se a la simbòlica xifra dels 500 desallotjaments paralitzats. Més d’un desnonament al dia paralitzat durant l’últim any.
Dos anys després, Lluís segueix vivint a la seva casa de la Bisbal després d’haver evitat el desallotjament fins a en cinc ocasions. Però no solament això; la denúncia i la constant pressió exercida sobre Catalunya Caixa ha obligat a aquesta última a retirar-se del procediment. A dia d’avui Lluís dorm més tranquil. El desnonament de moment queda suspès i Lluís ja no està preocupat pel seu cas. Ara li preocupen les persones que es troben en la mateixa situació en la qual es trobava ell, fa amb prou feines uns mesos. Per això no es perd mai un desnonament. Per això no es perd mai una assemblea. Per això, al costat d’altres companys, ha impulsat una PAH local prop de la Bisbal.
I és que la història de Lluís és també la història de molts i moltes que hem decidit perdre la por. Que hem entès que juntes podem i ens hem posat a treballar. Perquè cada dia som més els que ens ajudem i remem en una mateixa adreça. Perquè cada dia aconseguim petites grans victòries que ens assenyalen el camí. I encara que encara ens queda molt recorregut, tornem a cridar alt i clar que sí es pot i que ho estem aconseguint:
-La *PAH, amb l’ajuda del 15 M, ha aconseguit paralitzar centenars de desnonaments.
-Hem aconseguit centenars de dacions en pagament, desenes de condonacions de deute i de lloguers socials.
-Hem aconseguit que es reallotgin a famílies sense ingressos en habitatges socials
-Hem elaborat propostes viables, possibles i necessàries que s’han fet un buit en l’agenda política. Dació en pagament, moratòria de desnonaments i lloguer social: propostes que la immensa majoria de la població recolza.
-S’ha aconseguit que bancs i caixes siguin més receptius i estiguin més disposats a negociar dacions i lloguers. No perquè són més bons, sinó perquè els hem obligat a cuidar més la seva imatge.
-Hem obligat a les administracions a moure fitxa. Primer van augmentar la quantitat de sou *inembargable. Després van introduir modificacions en la *LEC i ara els bancs s’adjudiquen els habitatges per un 60%, i no un 50%. S’han vist obligats a promoure un codi “ètic” per als bancs. Seguint el deixant de *Catanunya, moltes CCAA , s’han vist obligades a crear un servei de mediació per a afectats i a estudiar altres propostes, esperonades per la forta mobilització social. Tots ells, encara que siguin canvis ridículs i insuficients, demostren que la pressió social és l’únic camí.
–Des de la seva creació, al febrer de 2009, la PAH s’ha anat estenent com una immensa taca d’oli. A dia d’avui s’han constituït al voltant de 80 nodes locals en tot l’Estat..
-Més de tres-cents ajuntaments ha aprovat mocions instant al govern central a modificar la legislació hipotecària. En alguns d’ells s’han creat comissions mixtes per abordar la problemàtica i discutir mesures concretes.
-Des de l’àmbit judicial (sector conservador amb la llei per definició) cada dia més veus recolzen les nostres denúncies i les nostres demandes. Primer van ser Jutges per a la democràcia; després el degoteig continuat de sentències a favor de no executar els deutes il·legítims; finalment a l’octubre de 2012, un *demoledor informe d’una comissió del CGPJ, en el qual amb tota la contundència es descriu l’anomalia jurídica espanyola, els seus efectes devastadors i la necessitat d’una reforma radical.
-També a l’octubre de 2012, un altre informe *demoledor: el de Nacions Unides sobre l’estat del dret a l’habitatge al planeta. En ell, es destaca a Espanya com a exemple negatiu de política d’habitatge fracassat que ha portat a la ruïna a centenars de milers de famílies, se cita a la *PAH com a font i es recolzen una vegada més nostres demandes.
No podem baixar els braços, ni molt menys. Però de tant en tant no està de més fer un alt en el camí, girar la vista enrere i adonar-nos del que hem avançat. Quan comencem la PAH al febrer de 2009 ningú sabia què era la dació en pagament; avui, tothom la recolza a excepció d’un Govern que s’està quedant solament en la defensa dels interessos de la banca. Encara ens queden moltes batalles per lliurar. Però si seguim unides i units com fins ara, ho anem a aconseguir.
Feliç StopDesahucios!
Sí es pot!