Archivos del mes: 19 mayo 2015

COMUNICAT DE PAH ANOIA

COMUNICAT de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de l’ANOIA

Amb aquest vídeo (#Promeses) fet públic per la seva assemblea, PAH Anoia denuncia la inaplicació per part dels Ajuntaments de la comarca de la moció per multar els pisos permanentment desocupats propietat d’entitats financeres.

Emergència habitacional a la comarca de l’Anoia

La comarca de l’Anoia és una de les comarques més castigades en quant a desocupació. Segons dades oficials del Consell General del Poder Judicial, recollides en aquest informe de PAH Anoia, des de l’esclat de la bombolla immobiliària més d’un miler de famílies de la nostra comarca ha perdut el seu habitatge. En concret, de 2008 a 2013, als jutjats d’Igualada s’han iniciat prop de 1.700 execucions hipotecàries. 2013 ha estat l’any amb més execucions (366). Lluny de mitigar-se, la situació és cada vegada més dramàtica.

Només al 2013, 200 famílies van ser desnonades a l’Anoia, el que suposa gairebé 4 desnonaments per setmana. Els desallotjaments per impagament de lloguer (62%) superen ja els hipotecaris (38%), i  són més difícils d’evitar, degut a que el procés és molt més ràpid i deixa més indefens l’inquilí.

La situació d’emergència en que es troba gran part de la població es veu agreujada per un parc social d’habitatge insuficient, i s’està traduint en un significatiu augment dels infrahabitatges i de les ocupacions als municipis de l’Anoia.

Aquesta vulneració del dret fonamental a un habitatge digne contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les seves immobiliàries, responsables principals de la bombolla immobiliària. A Igualada hi ha uns 4.000 pisos buits (s’estima que uns 800 són propietat de bancs), i 11.000 a tota la comarca. Molts d’aquests habitatges provenen de persones desnonades. Els mateixos bancs que ens fan fora de casa, rescatats amb diners públics, mantenen els pisos buits a l’espera de que el mercat torni a pujar. Sense que els polítics facin res per evitar-ho.

És en aquest context que les PAHs catalanes ens hem dirigit a les administracions locals, que són les que reben en primera instància l’impacte social d’aquesta situació. Els nostres ajuntaments estan clarament infradotats de recursos, però tenen competències importants per garantir les necessitats habitacionals de la població. Per això, al febrer de 2014 vam presentar una moció per sancionar les entitats financeres que es neguessin a facilitar el lloguer dels seus pisos buits, o cedir la seva gestió als ajuntaments per a la ciutadania més vulnerable.

A l’Anoia, aquesta moció es va aprovar a 10 municipis: Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Piera, Òdena, Capellades, La Pobla de Claramunt, Masquefa, els Hostalets de Pierola i La Torre de Claramunt (tots amb equips de govern de CiU o PSC).

Tot i que ja fa més d’un any que es va aprovar la moció, cap d’aquests equips de govern ha iniciat els procediments sancionadors contra cap entitat financera, malgrat que cap d’elles ha cedit cap pis. Com a ciutadanes, ens sentim estafades per l’incompliment democràtic que suposa aprovar mocions als plens sense tenir cap intenció d’aplicar el seu contingut, i profundament decebudes al constatar que els nostres representants prefereixen no entrar en conflicte amb els bancs abans que garantir el dret a l’habitatge dels seus ciutadans. L’assemblea de PAH Anoia manifesta que continuarem assistint als plens municipals i denunciant aquesta situació, fins que els ajuntaments apliquin les competències que els atorga la Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya. Amb més motiu quan s’ha comprovat que, als municipis de Catalunya on sí s’està aplicant la moció (Terrassa, Santa Coloma de Gramanet, Girona, Sabadell, recentment Manresa…) les entitats financeres han cedit pisos buits, davant la possibilitat de rebre sancions si no ho feien.

La ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica

A nivell de Catalunya, 43 famílies es queden cada dia al carrerel que es tradueix en 110.000 execucions hipotecàries iniciades des de 2008, a més dels desnonaments per impagament de lloguer. I a aquesta realitat s’ha d’afegir la pobresa energèticauna de cada deu persones (més de 320.000 famílies) pateixen talls d’aigua, llum i gas a Catalunya, la qual afecta de manera profunda al dret fonamental a gaudir d’un habitatge digne i adequat.

Finalment som les famílies organitzades les que hem posat sobre la taula la solució: la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’Habitatge. Una proposta de llei amb mesures de mínims per acabar amb els desnonaments i els deutes de per vida vinculats a les hipoteques, promoure lloguers socials i garantir els subministraments a la població que pateix talls indiscriminats dels serveis basics. Amb l’ILP no es demana caritat, s’exigeixen drets: a l’habitatge i als serveis basics. Durant els últims quatre mesos, les PAHs catalanes hem recollit 150.000 signatures (3.000 d’elles, a l’Anoia), més del triple de les necessàries, i el proper mes de juny la ILP es votarà al Parlament de Catalunya. Si s’aprova, tota família a Catalunya tindria una llar, un futur, una vida; acabant així amb la vulneració sistemàtica de drets humans.

La ILP ha estat recolzada per col·lectius com els bombers i les treballadores socials de Catalunya, que també denuncien la manca de polítiques d’habitatge i com això les porta a haver d’actuar en situacions d’emergència habitacional sense els recursos suficients.

A més a més, 64 municipis catalans han aprovat una moció de suport a la ILP, representant a més de la meitat dels habitants de Catalunya. A l’Anoia ha estat aprovada a 7 municipis (Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Piera, Òdena, Capellades, i La Torre de Claramunt), 5 d’ells governats per CiU i els altres 2 pel PSC.

La ILP té el suport incontestable de la majoria de la població. Això hauria de bastar per a que els partits polítics la recolzin de manera unànime, però no és així. De  tots els grups parlamentaris, tan sols CiU i PP s’oposen a aprovar el conjunt de mesures que proposem. De fet, només caldria el vot favorable de dos diputats d’algun d’aquests partits per aprovar el contingut íntegre, posant en marxa mesures efectives que permetran acabar amb els desnonaments i la pobresa energètica a Catalunya. Sorpren el canvi de postura de CiU, que al Congrès va recolzar l’anterior ILP presentada per la PAH a nivell estatal, i que en canvi a Catalunya, on té majoria, s’oposa a aprovar-la. És igualment sorprenent i escandalós que les mateixes formacions que han donat suport a la ILP als 64 Ajuntaments, en la majoria dels casos per unanimitat i 36 d’ells governats per CiU, siguin els que estan donant una resposta negativa.

Ara es l’hora de la veritat. Els polítics han de decidir si continuen legislant pels interessos dels bancs i les grans empreses energètiques, o pel drets humans de la ciutadania. Per això, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca hem començat a assenyalar CiU i PP, els dos partits polítics que bloquegen aquesta ILP. Una mostra és l’escrache de PAH Anoia a Duran i Lleida, diputat de CiU al Congrés, durant la seva visita a Hostalets de Pierola [veure vídeo]. En cap cas permetrem que, tal com va fer el PP amb la ILP estatal, CiU desvirtuï el contingut de les mesures proposades ara i aprovi un text que acabi resultant una cortina de fum que no resolgui el problema.

Volem també que sàpiguen que, si persisteixen en la seva intenció de no aprovar o retallar les propostes de la ILP, que són de mínims, els considerarem responsables del nostre patiment, dels desnonaments, dels nostres deutes de per vida i dels talls de subministraments basics que patim indiscriminadament.

PLATAFORMA D’AFECTADES PER LA HIPOTECA DE L’ANOIA

Escrache2

Les professionals de Serveis Socials denuncien manca de recursos per fer front a l’allau de desnonaments actual i reclamen que s’aprovi urgentment la ILP habitatge

Amb un vídeo publicat amb l’etiqueta #SSocialsAmbLaILP l’assemblea de Serveis Socials Públics i de Qualitat i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya s’adhereixen a la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica.
Els treballadors i treballadores de Serveis Socials expliquen com des de l’esclat de la bombolla immobiliària hi ha hagut un augment exponencial dels desnonaments que ha canviat el seu dia a dia com a professionals. Expliquen com, només a la ciutat de Barcelona, han de fer front a una mitjana de 30 desnonaments diaris sense els recursos suficients per assegurar un reallotjament digne i adequat per a les famílies.
Al vídeo publicat denuncien la manca de polítiques d’habitatge i com això té un impacte en l’atenció social que realitzen, i que les porta a haver d’actuar en situacions d’emergència per pèrdua de l’habitatge sense els recursos suficients. En el cas de Barcelona, denuncien com moltes vegades la seva intervenció es limita a estar presents al desnonament en aplicació d’un protocol entre l’Ajuntament i els organismes de l’àmbit judicial que a la pràctica tan sols ha servit per “protegir a la comitiva judicial per dur a terme els llançaments en lloc de tenir com a objectiu fer una atenció social preventiva i protegir l’adequat reallotjament de les persones afectades”. És així com consideren que són «l’escut que utilitza l’Administració per legitimar la seva intervenció en els desnonaments» i que amb aquest tipus d’actuacions els usuaris perden la confiança en els professionals referents i en la pròpia institució dels Serveis Socials.
Les seqüeles dels desnonaments en la infància
Un dels col·lectiu més vulnerables davant els desnonaments és el dels menors d’edat. Les professionals de Serveis Socials relaten en el vídeo com en el seu dia a dia viuen situacions de molta tensió en què els propis menors els demanen «si us plau, no em treguis de la meva casa meva». A més, alerten com en els centres dels barris amb menys recursos i amb major nombre de desnonaments es pot apreciar una presència major de problemes de salut mental entre els infants.
Aquestes impressions són avalades pels estudis sobre la matèria que avancen algunes dades molt preocupants. Per exemple, un Informe recent realitzat per l’Observatori DESC i la PAH a partir de 1200 enquestes a famílies en execució hipotecària apunta que un 16% dels nens i un 13% de les nenes pateixen mala salut, mentre que, segons dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012, aquests percentatges a Catalunya són d’entre el 6 i el 7%.
Al mateix estudi, un 22% de les llars declara que han hagut de canviar d’escola com a mínim a un dels menors a causa de les dificultats per pagar l’hipoteca. D’aquests canvis escolars, gairebé la meitat, un 47% s’ha produït durant l’any acadèmic, fet que pot tenir conseqüències negatives per l’elecció del centre escolar, l’accés a les beques o la integració socio-educativa dels menors. Segons les professionals de Serveis Socials, en molts dels casos aquestes vivències traumàtiques suposaran greus seqüeles pels infants.
La  ILP habitatge: una solució d’urgència també per evitar els desnonaments per lloguer
Els darrers anys els desnonaments per impagament de lloguer han anat augmentant i  actualment ja suposen el 60% del total a Catalunya. En aquests casos, el procediment de desnonament és molt més fulminant que en l’hipotecari, i la resposta de les Administracions arriba tard i és insuficient. Les mateixes professionals reconeixen que en moltes ocasions tenen seriosos problemes per garantir un reallotjament digne, i s’han de limitar a oferir a les famílies uns dies de pensió o una ajuda pel lloguer d’una habitació a un pis compartit.
Per aquesta raó, la ILP en curs preveu també donar respostes efectives als desnonaments per impagament de lloguer, amb una important distinció entre grans i petits tenidors d’habitatge. Quan el propietari de l’immoble sigui una entitat financera o un gran tenidor d’habitatge, s’haurà d’aturar el desnonament i oferir un lloguer social a la família. En canvi, quan aquest sigui un petit tenidor d’habitatge serà l’administració l’obligada de concedir ajudes perquè l’afectat pugui seguir a l’habitatge o assegurar un reallotjament adequat.
Amb tot, la ILP habitatge permetrà no només aturar el patiment i l’angoixa de milers de famílies, sinó que serveis públics com els Serveis Socials superin la situacio de saturació actual i puguin funcionar amb major eficàcia. És evident que si es redueixen les seves actuacions en els casos d’extrema urgència (desnonaments, talls de subministraments, etc), podran desenvolupar amb major dedicació, recursos i garanties les tasques de prevenció de l’exclusió social i promoció de l’autonomia de les persones que tenen encomanades.